Tous, el poble

CASTELLS

A l’actual municipi de Tous trobem dos castells, el de Tous i el de la Roqueta. Els primers documents que ens informen sobre la seva existència daten del 960. Aquest any, els comtes cediren el castell de Tous al bisbe de Vic i el castell de la Roqueta a Isarn, fill de Sal.la de Conflent.

És una època de dificultats , durant la qual, aquests indrets, terres de frontera o de marca, estaven gairebé despoblats i on els perills sovintejaven. No obstant, la pressió repobladora, endegada un segle abans per Guifré el Pelós, arriba finalment a aquesta zona. La presència d’aquests repobladors implica la necessitat de reorganitzar el territori. L’espai serà dividit en termes que seran presidits per un senyor i el seu castell.

Aquests senyors rebran el nom de castlans. Tindran funcions militars, però també de control de la pagesia.

No obstant, quan, durant la Baixa Edat mitjana, desapareixi el perill exterior, els castells evolucionen segons la seva situació. Mentre que el de Tous, ubicat en un lloc fàcilment accessible, es converteix en residència dels senyors de Tous, el de la Roqueta, encimbellat a la serralada, perd la seva funció primitiva, essent abandonat pels seus senyors.

 

            CASTELL DE TOUS

La primera cita documental que es coneix del castell és de l’any 960, quan el comte de Barcelona el cedeix al bisbe de Vic. No obstant, la reorganització definitiva de la zona correspon a l’abat Oliba, el qual cedí el castell a Guillem de Mediona. Després de la seva mort, el 1034, apareix el llinatge Tous, que retindrà el senyoriu fins el 1423, quan aquest passa a la família Saplana. El 1505, no obstant, el castell serà cedit a la comunitat del monestir de Sant Jeroni de la Vall de Betlem, conegut com de la Murtra, situat a Badalona, fins el 1835. Actualment pertany a la família Rojas.

El seu aspecte actual és el d’una gran casa residencial que, si bé compta amb algun detall constructiu dels seus inicis, com opus spicatum, accedeix a la seva aparença definitiva durant l’època baix-medieval.

 

            CASTELL DE ROQUETA

També és citat per primera vegada el 960, en l’acta de confirmació del comte de Barcelona i Osona Borrell II al seu vassall Isarn, fill de Sal.la de Conflent. No obstant, el castell va pertànyer als Cervelló, fins el segle XIII, que passà al domini del monestir de Santes Creus, el qual encara és mencionat al segle XIV, època en què segurament va ser abandonat.

Actualment es conserven restes de parets que pertanyien al seu cos central.

 

PAISATGES

 

Sant Martí de Tous es troba a la Conca d’Òdena, però en una situació de transició cap a la Serralada Prelitoral (la serra de Queralt), i cap a la resta de la Depressió Central (la zona segarrenca). Això ha provocat un terme municipal amb una certa accidentalitat geogràfica i, per tant, l’existència de llocs d’una gran bellesa natural. Un exemple d’això és el saltant de la Fou, el qual canalitza l’excedent d’aigua que prové de la serralada i en èpoques d’abundància ofereix un magnífic espectacle.

Aquesta situació d’excentricitat respecte de la Conca d’Òdena permet convertir sant Martí de Tous en un immillorable mirador respecte de la resta del territori.

Hem de destacar que malgrat la gran humanització de l’indret, encara perviuen algunes restes de la vegetació original, pròpia d’un paisatge de clima mediterrani, però de transició cap a la muntanya, com és l’alzina de cal Gol.

 

            LA FOU

Saltant d’aigua que crea en el seu recorregut un conjunt de tolls i rierols que formen un paratge humit, de vegetació prepirinenca. Lloc ple de llegendes, és el paratge més especial del nostre terme.

 

            L'ALZINA DE CAL GOL

Aquest era magnífic exemplar, de més de quatre-cents cinquanta anys, està considerat arbre monumental de Catalunya. Aquesta alzina estava catalogada com l'arbre amb un perímetre més gran de la comarca (4,65m) i que l'incendi de 2021 va cremar.

​

            LA PEDRA SECA

Les construccions de pedra seca són aquelles que s'aixequen muntant pedra sobre pedra, sense utilitzar cap tipus d'element d'unió.

​

ESGLÉSIES

 

 

El procés de senyorialització aniria acompanyat de l’establiment d’un seguit d’esglésies que s’estendrien per tot el territori. Eren petites, com corresponia a una societat eminentment rural, caracteritzada, bàsicament, per un poblament dispers, a base de masos i vil·les. Els segles X i XI veieren la plena implantació d’aquesta xarxa eclesiàstica, la qual seria associada a un estil que rep el nom de Romànic. Plantes cruciformes i arcs de mig punt són les seves característiques més visibles.

A Tous es conserven dos exemplars d’ermites romàniques, la de sant Pere de l’Erm i la de santa Maria de la Roqueta. També es té constància d’una altra, la de santa Maria de Vilaseca, de la qual gairebé no se’n conserven restes.

 

            SANTUARI DE SENTFORES

La capella actual data del s. XVII. Fou construïda damunt d'una capelleta de la qual es tenen notícies certes el 1329. L'última restauració, acabada el 1993 l'ha millorat extraordinàriament amb pintures murals sobre relats bíblics de la figura de Maria. La imatge que es venera en aquest santuari és una talla romànica del s. XII.

> Veure Llegenda de la Mara de Déu de Sentfores

 

            SANTA MARIA DE LA ROQUETA

Edifici del romànic tardà, segurament del final del segle XII, reformat en època gòtica i en temps moderns. El seu estat de conservació és mitjanament bo. Es composa d'una nau molt reduïda rematada amb un absis semicircular a l'interior i poligonal de nou cares a l'exterior. S'hi venerava ima imatge de la Mare de Déu del Remei.

Va ser l’església del terme de Roqueta, que constava únicament de masies esparses.

 

            SANT PERE DE L’ERM

El temple, datat del segle XI i modificat durant els segles XIV o XV, es troba en molt mal estat de conservació. Les restes consisteixen en un transepte i tres absis semicirculars.

Segurament estaria relacionada amb el lloc anomenat vila d’Avenes, del qual no en resta constància física.

 

            SANTA MARIA DE VILASECA

Ermita romànica, molt desconeguda, de la qual queden restes de la nau i del portal.

 

            ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ

L’actual edifici és de finals del segle XIX i d'estil Neoclàssic, que substituiria al gòtic anterior, del qual es conserven alguns vestigis: un finestral, part dels murs exteriors i l'escala del campanar. Si bé es té constància documental de la seva existència des del segle XI.

En l’actualitat continua tenint culte com a parròquia del poble de Sant Martí de Tous.

A l’interior destaca el sepulcre de Bernat de Tous, mort l’any 1355. També es conserva el Retaule del Roser, d’època renaixentista, un dels pocs exemple a Catalunya. Són obra del frare St. Jeroni de la Murtra Damià Vicens i daten de l'any 1591.